RESIDUS I RECICLATGE

6.1.Producció de residus

Cada dia produïm i llencem a les escombraries tones de diferents tiipus de materials.
La fabricació d'objectes amb aquests materials consumeix primeres matèries i energia, quan les llencem generem quantitats enormes de residus, amb el consegüent problema mediambiental.
La solució pot consistir en el reciclatge.


6.2.Reciclatge del plàstic

Els plàstics són materials resistentns que:

• No es degraden fàcilemnt, i un cop els hem utilitzat, els residus resten al medi ambient durant molt temps.


• Quan es degraden, la majoria desprèn substàncies contaminants.

La millor manera de reduir el volum de residus és recuperar selectivament el plàstic utilitzat. Del plàstic que utilitzem només se'n recupera una part. Els plàstic recuperat pot ser sotmès a un d'aquests processos:

• Reciclatge. És la classificacció selectiva segons el tipus, acció que en general és molt difícil i encareix massa el cost econòmic de reciclatge.



• Incineració. Els materials que no reciclem els incinerem a les centrels tèrmiques per aprofitar l'energia que s'en desprèn.

La incineració presenta problemes ambientals perquè els fums de la combustió són contaminants.

6.3.Reciclatge del vidre

En el procés de fabricació del vidre utilitzem molta energia, el procés de fusió de les substàncies que el componen es produeix a altes temperatures. Per reduir l'ús d'energia, podem reciclar el vidre de dues maneres:

• 
  Podem rentar i esterilitzar els envasos de vidre perquè sigui possible utilitzar-los una altra vegada.

• Podem triturar i tornar a fondre els objectes de vidre per formar nous objectes.

6.4.Reciclatge del paper

Podem obtenir paper a partir de la fusta del arbres, com més gran sigui el consum de paper, més gran serà la quantitat d'arbres talats.
Per reduir el consum, podem reciclar el paper. El paper reciclat té els mateixos usos que el no reciclat i la seva producció va en augment.


6.5.Reciclatge del metall

Un dels principals metalls que reciclem, és l'alumini. Aquest material l'obtenim per electr`lisi de la bauxita fosa, requereix grans quantitats d'energia, de manera que és més senzill reutilitzar l'alumini de llaunes i envasos.
El reciclatge de metalls sol resultar prou complicat, perquè acostumen a estar mesclats amb altres materials.

CONTAMINACIÓ DEL MEDI AMBIENT

5.1.Contaminació atmosfèrica

L'abocament de residus gasosos i fums de combustió a l'atmosfera, són les causes de la contaminació atmosfèrica. Ens afecta doblament:

• Diàriament respirem uns 15kg d'aire amb substàncies contaminants potencialment nocives.



• L'acumulació de certs contaminants a l'atmosfera està roduint un canvia climàtic global.

Molts contaminants, tenent efectes negatius sobre el medi ambient.

Pluja àcida

L'aigua de l'atmosfera pot dissoldre els gasos presen. és el que passa amb el SO2 i els NO I NO2. A questes substàncies es dissolen en àcid sulfúric i àcid nítric.

L'aigua de la pluja quan cau causa:

• Acidificació del sòl. Ha suposat la desaparició d'algunes zones boscoses.



• Acidificació de rius i llacs, amb el consegüent efecte sobre la fauna que hi viu.



• Corrosió de façanes i d'escultures. Molts elements arquitectònics són fets de roca calcària o de gres, materials ques es descomponen per l'acció de la pluja àcida.

Efecte d'hivernacle

La temperatura del nostre planeta és confortable pel fet que tenim una atmosfera gasosa. L'atmosfera terrestre deixa passar la llum solar però, un cop s'ha convertit en calor a la superfície terrestre, no permet que aquesta s'ascap. és l'afecte d'hivernacle.

Un desl principals gasos que intervenen és el diòxid de carboni.

Si la quantitat de CO2 continua incrementant-se, es produirà un augment de la temperatura, l'anomenat escalfament global, comportaria efectes catastròfics: eleveció del nivell del mar, avançament dels deserts, etc.

Reducció de la capa d'ozó

A la franja atmosfèria enntre els 25km i els 35km d'altitud, la concentració d'ozó és força eñevada. és l'anomenada capa d'ozó. Filtra la radiació ultraviolada que procedeix del Sol, i evita que una gran part d'aquesta radiació arribi a la Terra i afecti el desenvolupament de la vida.

Aquest fenomen es coneix amb el nom de forat de la capa d'ozó. Aquesta disminució és deguda als clorofluorocarbonis, que duratn molt de temps es van utilitzar com a refrigerants,propel·lents,etc... i que descomponen l'ozó.

5.2.Contaminació de l'aigua

La utilització que fem de l'aigua provoca que es contamini, si no la tractem en plantes depuradores, l'aigua consumida torna contaminada als rius.

Els signes de la contaminació de l'aigua són molt evidents: color, olor,etc. Els contaminants de l'aigua són nombrossos, cadascun amb un origen i uns efectes determinats: metalls pesants,clor...

El sòl és la capa més superficial de l'escorça terrestre. és una mescla heterogènia de materials molt diversos.

Al sòl hi creix la vegetació i , és el punt on s'inicia la cadena tròfica, qeu continua ammb els animals.

La contaminació del sòl altera la cadena tròfica i, pot provocar efectes irreversibles en toto l'ecosistema.

INDÚSTRIA FARMACÈUTICA

4.1La salut i els medicaments

Una de les grans aportacions de la químia és la síntesi de medicaments.

Mentre que al començament del segle XX, i a causa d'un gran nombre de malalties, no era estrany que l'esperança de vida no superés els 50 anys, ara l'esperança de vida està al voltant dels 80 anys.

Ha estat possible gràcies a importants avenços en la medicina i l'aparició de nous fàrmacs:

• Antibiòtics. Són substàncies químiques que actuen contra els bacteris. El primer antibiòtic, descobert el 1923 per Alexander Flemins, fou la penicil·lina.



• Vacuines. Prevenen les malalties perquè estimulen el nostre sistema immunològic per tal que produeixi substàncies de defensa, anomenats anticossos, destruiran els agents de la malaltia quan es produeixi. Les vacunes reprodueixen petits trossos de l'agent infecciós.



• Analgèsic. Són fàrmacs que alleugen el malestar que causen moles malalties, però no les guareicen.

4.2.Obtenció de medicaments

Molts dels ingredients actius deuen haver estat sintetitzats en un laboratori per diversos motius:

• Tècnics. És més fàcil controlar la puresa d'un producte sintètic que la d'un d'origen natural.


• Econòmics. Un producte que podem dintetizar al laboratori sol tenir un cost menor que si l'obtenim a partit d'un producte natural.


• Ecològics. Eks ingredients actius naturals es troben en baixes concentracions, l'ontenció del medicament implicaria la destrucció de molts espècimens.

4.3.Administració de medicaments

Hem d'anar amb compte quan prenem medicaments.Els medicaments poden provocar:

• Efectes secundaris i al·lèrgies. Una persona al·lèrgica a l¡àcid acetilsalicíli, si pren una aspirina, pot patir greus perjudicis.



• Interaccions. El consum d'aspirina o d'altres analgèsics acompanat de la ingestió de begudes alcohòliques inflama la mucosa de l'estómac i pot provocar úlceres i sagnat.

Antibiòtics i resistència bacteriana

El consum abusiu i incorrecte d'antibiòtics està gestant un problema per a la salut. La resistència bacteriana: significa que els bacteris van adaptant-se als antibiòtics i aquests deixen de tenir afecte. Algunes infeccions són cada vegada més díficils de combatre.

Els metges han de receptar antibiòtics en casos què siguin necessaris, però, els pacients han de:

-No automedicar-se.

-Segir la pauta de dosis i horaris prescrits.

-Completar el tractament prescrit.

INDÚSTRIA DEL PETROLI

3.1Refinatge de petroli

El petroli cru ha de passar per un procés de refinatge a les refineries, consta de dues fases:

• Primera fase: La primera és la destil·lació fraccionada del petroli. Es fa en columnes, en les quals el petroli s'introdueix, per la base, a una temperatura de 350Cº. Els components més volàtils es vaporitzen i pugen a la part superior de la columna, on condensen a diferentes altures.

El residu d'aquesta destil·lació es destil·la un altre cop, a més temperatura i a pressió reduïda. Al llarg de tot el procés, el petroli se separa en diverses fraccions, formades per grups d'hidrocarburs amb punts d'ebullició semblants.

• Segona fase: Les fraccions obtingudes se sotmeten a una sèrie de transformacions químiques per obtenir substàncies intermèdies. Els principals processos són:

-El craqueig és un procés químic amb el qual es trenquen les molècules grans, i es converteixen en substancies més petites.

-La reformació és un procés químic que utilitzem per millorar la qualitat de les gasolines que hem obtingut per destil·lació fraccionada craqueig.

3.2Productes derivats del petroli

La petroquímica és una branca de la indústria química que té com a objectiu l'obtenció de substàncies a través de reaccions químiques a parttir de les diverses fraccions del petroli o del gas natural.

La indústria petroquímica té una gran inportància per la varietat de productes, i per la quantitat de producció.

A partir del petroli podem arribar a obtenir productes tan diferents entre si com insecticides, detergents, est.

De tot el petroli que es consumeix, només el 8% s'utilitza com a primera matèria, i un 5% s'utilitza en la preparació d'olis lubricants i asfalts. El 87% restant es dedica a l'obtenció de combustibles.

3.3.El consum de petroli

Cada any consumim uns 43000 milions de tones de petroli, de les quals 87 milions de tonens corresponen a Espanya. Gairebé tot el petroli que consumim és d'importació, a Espanya només hi ha alguns pous petrolífrs a Tarragona.

Si continua aquest ritme de consum, les reserves de petroli poden durar uns 40 anys, és probable que a mesura que s'esgoti i s'encareixi, anem sunstituint-lo per altres combustibles.

Un possible substitut són els biocombustibles, que obtenim de productes o residus agrícoles.

Els alcohols que es produeixen en la fermatanció de residus vegetals poden fer-se servir com a gasolina.

EL PETROLI

2.1Formació del petroli

El petroli procedeix de restes animals que fa milions d'anys van quedar sepultades per sediments en fons marins.

Aquestes restes van patir una sèrie de transformacions químicas fins a trasformar-se en la substància anomenada petroli.
El petroli el trobem en jaciments delimitatds per una capa de roca impermeable a la part superior. Damunt de la capa permeable que conté el petroli hi ha bosses de gas natural.

2.2Extracció del petroli

Per extreure el petroli perforem pous profunds fins arribar a les bosses de petroli.

L'extracció es pot fer aprofitant la pressió que fa el gas sobre el petroli si és prou elevada; és més freqüent haver d'extreure el petroli per bombament.

Jaciments de petroli

Els jaciments petrolífers els podem trobar en terra ferma i als fons de mars i oceans, en cada cas caldran instal·lacions especials:

• Pous petrolífers. Els utilitzem quan la perforació es fa en terra ferma.
  
  
• Plataformes petrolífers. En mars i oceans cal construir aquest tipus d'estructures per albergar tota la maquinària, el personal, etc., que necessitem en el treball d'explotació dels jaciments.

2.3Transport del petroli

El petroli que extraiem del jaciment anomenat petroli cru, no el podem utilitzar directament, l'hem de sotmetre a diverses transformacions físiques i químiques.

Aquest primer procés, anomenat refinatge del petroli, es fa en grans instal·lacions, les refineries de petroli, el cru arriba a través d'oleoductes o és transportat amb vaixells petroliers.

El transport amb petroliers comporta un cert risc, de tipus mediambiental, qualsevol contratemps pot representar l'abocament al mar de milers de litres de petroli. Sempre que sigui possible, el transport del petroli ha de ser per oleoductes.